Avui ha estat una sessió de treball en grup per tal d'elaborar un debat que es durà a terme en la següent classe. L'article que treballem en el meu grup és de Joan Ferrés, doctor en Ciències de la Informació i professor de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Ell anomena la societat en la qual ens trobem com "la cultura de l'espectacle" pel dinamisme, pel constant moviment en que ens trobem, pel bombardeig d'imatges, llums, colors, línies que trobem al nostre entorn, ja sigui des dels anuncis publicitaris, fins al telenoticies.
L'objectiu d'aquest article és fer entendre als futurs mestres que un docent, per tal de ser-ho amb plenitud, ha de ser un bon comunicador i mediador, per tant, ha de conèixer i saber en el context en que ens trobem, allò que vol ensenyar i la manera més correcta per fer-ho, és a dir, ha de ser capaç de sintonitzar amb els oient, amb els alumnes. Per tant, un bon professor i, per tant, l'escola en general s'ha d'apatar als temps que passem.
A partir d'aquesta lectura he pogut donar nom a alguns conceptes que sabia el què eren, però no podia parlar amb propietat, com seria el cas dels paràmetres audiovisuals - primacia del sensorial, del narratiu, del dinàmic, de l'emotiu i del sensacional -. I no només aquests conceptes que serien més teòrics, sinó que m'ha fet adonar-me que quan parlem de fer zapping, només fem referència a una determinada manera de mirar la televisió, mentre que el zàpping és una forma de viure la vida, ja que hi és present en tot moment. Tots canviem de casa, de treball, fins i tot de parella... per tant, no només canviem de canal quan una cosa no ens agrada del què fan a la tele, sinó que la nostra vida està en canvi constant i, per tant, tota la societat és dinàmica i impacient.
No hay comentarios:
Publicar un comentario