Les fotografies (29/09/11)

Avui hem començat a treballar les fotografies i totes tenen les seves característiques particulars, així com la seva gràcia.

Hem après diferents tipus d'angles, de plans i punts de llum a partir dels quals podem fotografiar una persona o un objecte. És curiós com a partir d'una determinada tècnica, podem percebre una mateixa realitat de diferents formes i, fins i tot, causar-nos diferents sensacions molt oposades entre sí. Per exemple, una persona fotografiada des d'una posició més alçada que el propi subjecte, donarà una sensació de petitesa, de poca cosa, mentre que si ho, al contrari, ho fem des d'una posició més inferior, aquesta persona gaudirà d'unes propietats més fortes, més potents i semblarà que imposi molt més que no pas la figura anterior. A més, el fet de centrar la figura o de posar-la en un extrem, ens pot causar una sensació d'estabilitat, ja que la concentració es situa en el centre, que no pas el de l'extrem, ja que l'atenció es desvia i aquesta és menor.

Estem acostumats a utilitzar la fotografia com instrument de record, per exemple, o un mètode per poder plasmar allò que succeeix al nostre entorn, però avui més que mai me n'he adonat que no sempre el què ens mostren és la vertadera realitat, sinó que és allò que ens vol donar a entendre aquell que transmet la informació, sense deixar de banda que, encara que la realitat sigui la mateixa per a tothom, aquesta mai serà vista pels mateixos ulls, ni serà entesa per la mateixa perspectiva i visió d'aquells qui la miren, és a dir, que tothom podrem entendre quelcom diferent que el del costat.

La part que més m'ha agradat de la sessió d'avui ha estat la visualització de fotografies creades per excel·lents artistes que ens volem transmetre la realitat des d'una perspectiva més artística.

Les TIC: tan presents i absents a la vegada. (27/09/11)

La sessió d'avui ha estat destinada a valorar i comentar les nostres experiències amb les TIC. Realment, tan sols amb una classe com aquesta te n'adones com de ràpid evoluciona el temps i la societat, ja que si comparem la majoria de les experiències que hem viscut tots els companys amb els nens que actualment estan cursant parvulari, les diferències són espectaculars. 

Nosaltres hem crescut amb el desenvolupament de les TIC, però tot i això, no hem estat una de les generacions que n'hagi gaudit més de la seva evolució. Actualment sí que ho podem dir, però sobretot en l'àmbit d'oci, en canvi, els petits ja comencen a aplicar les noves tecnologies en el seu procés d'ensenyament-aprenentatge, amb la qual cosa, no els suposa grans esforços haver de treballar amb aquestes, mentre que per nosaltres, els primers dies que començàvem alguna assignatura on bàsicament s'emprava la informàtica, per exemple, ens suposava mal de caps i un cert temor envers allò desconegut o diferent. Evidentment, també sentíem coriositat per allò nou que se'ns presentava en conte gotes. 

Avui puc dir que ha estat una sessió profitosa, ja que, en certa manera, he canviat una mica els meus pensament envers les noves tecnologies referent a l'educació. Acostumem a veure les TIC com una part més que s'ensenya a l'escola, però veritablement no és una fracció del contingut, sinó que forma part del conjunt en general, és a dir, podem utilitzar i ensenyar les TIC sense haver de dedicar un espai i temps concret per a elles soles, sinó que les podem desenvolupar a la vegada que expliquem una altra matèria, per exemple. És a dir, les TIC ens han de servir per millorar l'ensenyament, ja que la societat evoluciona i, per tant, els temps canvien, amb la qual cosa els mestres i les mestres del present i del futur han i haurem d'estar formats per poder ajudar a que els infants creixin com a persones competents i, per tant, capaces de treballar amb els eines, mètodes i coneixements del moment. 

Ens hem de fer a la idea que per molt que per a nosaltres les TIC van estar molt absents durant la nostra educació i que, fins i tot, encara ara, per a molta gent del món de la docència i per nosaltres mateixos, hi poden continuar essent, cal que durant la nostra etapa com a mestres hi estiguin del tot presents. 

Nosaltres també formem part de les generacions que viuen i creixen amb les TIC, per tant, el nostre coneixement sobre aquestes, també haurà de crèixer.

Primera sessió (20/09/11)

En aquest bloc haurem d'anar plasmant els nous coneixements que anem adquirint sobre la marxa, durant cadascuna de les sessions. Doncs bé, en la primera publicació no podré explicar grans coses ni conceptes, ja que, trobo que ha estat més una entrada en contacte amb la pròpia matèria, més que una sessió de teoria. Tot i això, puc dir que he après el primer concepte de l'assignatura: ensenyament i aprenentatge socioconstructiu. Paraula significativa tant per l'assignatura, com per la nostra futura professió, ja que la formació de la persona no només ha de ser aquella essencial per anar tirant, sinó ha de ser total, completa, per qual cosa s'entén que llegir i escriure té la mateixa importància que aprendre a moure't, a parlar, a viure amb les noves tecnologies. És a dir, en la societat en que ens trobem, una societat que evoluciona dia a dia, és necessari que els infants sàpigan aplicar tots els recursos possibles a la seva vida. Per aquest precís motiu és important que els encarregats d'ensenyar als petits, tinguin els coneixements suficients i adients sobre el món digital, tenir la ment oberta als nous recursos i ampliar els coneixements el màxim possible.

Pel què fa a les sensacions de la primera sessió han estat variades. Des del punt de sentir angúnia, raó plasmada en l'anterior publicació, fins a curiositat per la vida d'aquest blog i de la meva pròpia aplicació en ell.

Deixarem que passin els dies, que evolucionin els coneixements i que el blog recorri un camí ben llarg.

COMENCEM!!

Ara sí, ja hi tornem a ser i comencem un nou curs amb noves assignatures. Com cada any, és època de canvis i un d'ells ha estat la primera assignatura que ens han presentat: Alfabetització digital. És una matèria nova per a mi i, a més, presenta nous mètodes i dinàmiques que no havia fet servir mai anteriroment, la qual cosa em suposa dos tipus de pensaments: el primer positiu, ja que penso que és una bona manera d'innovar i experimentar amb les noves tecnologies, les quals no donimo gaire, però, per altra banda, sento temor i una mica de rebuig, perquè, com ja he dit, no m'hi faig gaire amb la informàtica i això de crear un blog ja m'ha portat mals de caps.

Però deixant de banda la por i la mandra, serà una bona manera de portar l'assignatura al dia i així anar avançant mica en mica...