Posem en pràctica el JClic (25/10/11)

Avui ha estat la segona sessió que hem tingut amb l'Eduard. Aprofitant la presentació de la setmana passada del programa JClic de Busquets, hem començat a crear les nostres pròpies activitats en parelles. A més, hem pogut gaudir de tocar i fer servir una pissara digital, per primera vegada, en el meu cas.

Realment és un recurs molt pràctic, ja que posa al teu abast diferents eines per realitzar la teva classe amb més eficàcia i poder arribar als teus alumnes amb més facilitat, poder captar la seva atenció d'una manera més dinàmica i divertida. Però, tot i això, m'ha fet pensar sobre, com sempre, en la seva utilització en mans de determinats mestres. No serveix de res tenir una pissara digital a l'aula si només la utilitzes per canviar el suport d'allò que estàs fent. No té cap sentit que facis sumes i restes en una pissarra digital i ho vegis com quelcom que pot millorar l'aprenentatge global de l'alumne, sinó que el què s'ha de canviar és la metodologia. És a dir, és molt més útil que treballis les matemàtiques a partir d'activitats d'eduació matemàtica sense un suport digital, que no pas que traspassis les activitats d'instrucció matemàtiques, molt usuals en l'ensenyament matemàtic actual, en suport digital, perquè allò que estàs ensenyant està fent el mateix que si ho fessis sobre suport paper. De la mateixa manera passa amb l'elaboració de les activitats amb el JClici. Des de la meva humil opinió, de poca cosa serveix proposar activitats en aquest programa si la única cosa que es limita el mestre és presentar activitats que anteriorment s'han posat en pràctica en suport paper, com la típica fitxa, i que la única cosa que varia és que el nen l'ha de resoldre amb el ratolí, en comptes de fer-ho amb el llapis.

El primer que cal canviar per poder utilitzar les TIC com cal i poder desenvolupar les TAC, és que l'escola i que, per tant, els mestres siguin capaços de veure allò que ens poden aportar les TIC i modificar la nostra visió de l'ensenyament, ja que en la societat en que ens trobem, no es desenvolupa una eduació integral si no es du a terme una alfabetització a nivell integral, és a dir, no només llegir i escriure, sumes i restes, sinó saber-se moure per allò que els envolta com pot ser les xarxes socials, el moodle i molts altres programes que poden facilitar la feina a nivell de suport i recursos per treballar conjuntament.

Francesc Busquets i el JClic (21/10/11)

Avui divendres hem tingut la visita de Francesc Busquet, creador del programa JClic, qui ens ha fet una conferència sobre allò que ha creat i la seva utilitat per la docència.

Realment és increïble veure el munt de possibles activitats i la numerosa llista de recursos i materials que es disposen en aquest programa pels professors, i encara més, el fet que sigui un programa amb el qual pots fer tu les teves pròpies creacions i millorar-lo, si es dóna el cas, així com traduir-lo a un altre idioma.

Tot i que la conferència ha estat molt interessant i que el programa és sorprenent, sobretot per la quantitat de material que ofereix, crec que hi ha ocasions on també s'utilitza les TIC per repetir allò que es fa a classe, però des d'una perspectiva més dinàmica i original. Cal dir, però, que aquests casos són mínims i que la majoria d'activitats són molt creatives. A més, no cal deixar de banda que aquest programa més que en la tecnologia, es centre en les TAC, per potenciar el descobriment, el joc, la capacitat de canvi que poden experimentar els infants i els professors. Ara bé, l'aplicació crida molt l'atenció, però el fet que la majoria de docents no sigui capaços de treballar d'una manera eficient i eficaç amb les noves tecnologies fa que aquesta aplicació pugui tenir alguns forats, ja que, tot i que et posa a l'abast totes les instruccions per poder crear les teves pròpies activitats, fa falta una actitud de voluntat i de confinaça envers l'eina, per part del docent i això, malauradament, no sempre la trobem. Sempre diem que hem de saber veure i viure en els temps en que ens trobem, com sempre, la teòrica tots ens la sabem, pero... i la pràctica? Realment som conscients de la importància de les TAC? Tenim clar què volen dir? Quins són els seus objectius? Doncs totes aquestes preguntes haurien de ser els principals objectius que ens hauríem de plantejar totes les persones que formem part del món de la docència, tant aquelles que ja estan en el món laboral, com aquelles que en formarem part en un futur no molt llunyà.

Fotografies i píxels (20/10/11)

Quina classe la d'avui: molt distreta, però difícil.

Ja en alguna publicació anterior vaig afirmar la meva poca capacitat per la fotografia i tot allò que les envolta, com és el cas dels píxels. Igual que els píxels, els colors amb els quals es treballa o algun dels possibles programes per retocar-les com és el Photoshop. Doncs en la classe d'avui hem treballat amb aquest mateix programa.

Primer de tot m'ha fet gràcia i tot treballar-hi, però he de reconèixer que si l'Àngels no donés les instruccions pas per pas, no seria capaç ni d'obrir-lo. És increïble com una mateixa imatge es pot veure amb moltes tonalitats diferents de colors, ja sigui des de l'escala de grisos des del negre fins al blanc, fins a colors tan llempants com el vermell. De la mateixa que passa amb les mides i és que el canvi de píxels pot fer molt en una fotografia.

El simple fet de canviar el nombre de píxels d'una imatge, aquesta es veurà més gran o més petita, podem pensar que això és de lògica. Però ara bé, resulta que no només es canvien els píxels, sinó que es poden guardar en diferents formats, la qual cosa també modifica notablement les fotografies. I és precisament aquí no hi ha un dels meus primers problemes: entendre com funcionen els formats per guardar les fotos i tot allò que té a veure amb els píxels, com els atributs, els nivells i els canals, entre d'altres.

Així, doncs, un dels principals objectius més immediats és començar a entendre aquests conceptes de tal manera que sigui capaç de treballar amb el Photoshop i poder retocar fotografies, creant bonics resultats.

Sessió 17/10/11

Avui ha estat la primera sessió amb l'Eduard i, sincerament, l'he trobat bastant dura, no pel seu comportament, sinó pel contingut.

Ha estat una classe plena de nous continguts sobre aplicacions que ens poden ser útils per la nostra professió. Hem parlat de les pissares digitals, del moodle, dels blogs, de xarxes socials, entre moltes altres coses, així com de les seves funcions. La teòrica és molt bona, però la pràctica considero que ja costa més. Per començar, tots els professors ens prediquen que les TIC són molt útils sempre i quan no s'utilitzen com una eina per substituir allò que s'està posant en pràctica actualment, sinó que com una eina per millorar l'aprenentatge dels nostres alumnes. Ara bé, en els dies que correm, veiem molts professors que utilitzen pissarres digitals, per exemple, però, en canvi, no en tenen gaire idea de com s'han de fer servir o el perquè les han de fer servir. Doncs aquesta és la meva crítica, que se'ns predica molt sobre les tecnologies, però no ens formen sobre el seu funcionament i és aquest el gran problema de l'aplicació de les TIC que se sentren més amb elles que no pas amb les TAC. 

Imatges i colors (13/10/11)

La sessió d'avui ha estat una classe una mica estressant per a mi, ja que s'ha proporcionat molta informació amb poca estona, respecte el tema el qual es tractava. És a dir, pel que fa als meus coneixements sobre imatges i tot allò que es mou al seu entorn, com poden ser el bites, per exemple, sóc una negada total i, per aquest motiu, trobo que tanta informació amb una sessió no m'ha ajudat a entendre-ho tot com hauria de ser. Encara em queden molt núvols en blanc els quals espero poder borrar de la ment, però crec que em costarà bastant tots aquests temes.

Si una cosa m'ha quedat clara és que no sé res de tot aquest món. Des d'un prinicipi ja sabia que era una persona negada per aquestes coses, però des d'avui me n'he adonat encara més, ja que hi havia aspectes que, tot i haver-los explicat més d'una ocasió, jo seguia en els meus cabals i no anava més enllà.

El que trobo sorprenent d'alguns aspectes treballats a classe és la informació que sempre ens han donat a les escoles com a úniques i mai han anat més enllà d'allò que predicaven. Què vull dir: doncs per exemple, resulta que els colors primaris no són aquells que portem fent durant molts anys amb la plàstica. Sí que ho són, però resulta que per les imatges o per treballar en determinats formats ho són uns altres. Crec que des de l'escola, i en el temps i societat en que ens trobem, s'hauria d'anar més enllà i quan s'expliquen els tres primaris que s'utilitzen més en la plàstica, aprofitar per començar a introduir altres temes com poden ser els colors primaris utilitzats en les fotografies digitals, per exemple.



Debats (11/10/11)

En la sessió d'avui hem anat comentant les diferents lectures que s'han treballat per grups.

Com a conclusió de totes les lectures que s'han comentat, podríem dir que s'han extret punts claus que són importants per treballat amb les noves tecnologies i fer-ne un bon ús.

• Primer de tot és que els mestres som comunicadors, per tant, per tal de fer bé la nostra feina s'ha de conèixer i estar en sintonia de la societat on ens trobem, és a dir, hem de saber sobre els temps que corren i els interessos i habilitats dels nostres alumnes. Dit d'altre forma, hem de saber fer les nostres classes en una cultura on les audiovisuals hi són molt presents en tot moment i els resultats són evidents i importants.
• El que es pretén amb les noves teconologies no és deixar de banda la importància de la lectura i l'escriptura, sinó l'objectiu final és millorar l'alfabetització en tots els sentits.
• No pel simple fet de treballar amb ordinadors i programes informàtics aconseguirem un aprenentatge significatiu, sinó que s'ha de tenir en compte molts factors i, a més, no es pretén utilitzar les TIC com un recurs, és a dir, no es pretén fer sumes i restes amb ordinador, sinó poder utilitzar-lo per ampliar coneixements i travessar noves fronteres.
• Per últim, una frase que s'ha dit a classe i que crec que recull tot allò que s'ha anat plantejant durant la sessió: "Les noves tecnologies no canviaran l'escola si l'escola no canvia."

Educar en la cultura de l'espectacle (04/10/11)

Avui ha estat una sessió de treball en grup per tal d'elaborar un debat que es durà a terme en la següent classe. L'article que treballem en el meu grup és de Joan Ferrés, doctor en Ciències de la Informació i professor de comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra. Ell anomena la societat en la qual ens trobem com "la cultura de l'espectacle" pel dinamisme, pel constant moviment en que ens trobem, pel bombardeig d'imatges, llums, colors, línies que trobem al nostre entorn, ja sigui des dels anuncis publicitaris, fins al telenoticies. 

L'objectiu d'aquest article és fer entendre als futurs mestres que un docent, per tal de ser-ho amb plenitud, ha de ser un bon comunicador i mediador, per tant, ha de conèixer i saber en el context en que ens trobem, allò que vol ensenyar i la manera més correcta per fer-ho, és a dir, ha de ser capaç de sintonitzar amb els oient, amb els alumnes. Per tant, un bon professor i, per tant, l'escola en general s'ha d'apatar als temps que passem.

A partir d'aquesta lectura he pogut donar nom a alguns conceptes que sabia el què eren, però no podia parlar amb propietat, com seria el cas dels paràmetres audiovisuals - primacia del sensorial, del narratiu, del dinàmic, de l'emotiu i del sensacional -. I no només aquests conceptes que serien més teòrics, sinó que m'ha fet adonar-me que quan parlem de fer zapping, només fem referència a una determinada manera de mirar la televisió, mentre que el zàpping és una forma de viure la vida, ja que hi és present en tot moment. Tots canviem de casa, de treball, fins i tot de parella... per tant, no només canviem de canal quan una cosa no ens agrada del què fan a la tele, sinó que la nostra vida està en canvi constant i, per tant, tota la societat és dinàmica i impacient.