Què és tot això?



BENVINGUTS AL BLOG REFLEXIU

Mostrando entradas con la etiqueta activitats. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta activitats. Mostrar todas las entradas

jueves, 12 de enero de 2012

Stopmotion (12/01/12)

En la sessió d'avui hem après a fer una stopmotion. En un primer moment semblava una tasca molt complicada i gairebé impossible i relament, el concepte de difícil ningú el pot discotir.
El nostre Stopmotion ha consistit en una tasca grupal per quatre persona i formada per dues parelles, amb la qual cosa cada parella feia una part del resultat de la feina, així ha estat més amè. El resultat ha estat una pilota que botava i que es convertia en una altra pilota més petita. Ha estat una tasca senzilla, no en qüestió de dificultat, sinó en qüestió de projecte. No es buscava quelcom enginyós i estrafolari, sinó que practiquéssim, per tant, podem dir que el resultat ha estat mínimament adequat, bàsicament perquè hem aconseguit fer-ho!!

És increible veure la feina que ha fet durant molts anys moltes persones del cinema que ens han explicat històries, ens han mostrat i plasmat sentiments a través d'unes figures que en un primer moment no tenien ni vida ni moviment, que eren planes i simples i que, després d'un gran treball, implicació i dedicació ens han aconseguit explicar una gran història plena de vida i molt satisfactòria.
La creació d'una tasca com aquesta pot ser una bona activitat pels infants, com per exemple fer una folioscopi, on poden dibuixar la seva pròpia història i els seus personatges. Però també pot estar bé el fet de crear un personatge on s'hagin de desenvolupar diferents capacitats ja siguin motrius, plàstiques, procedimentals i de valors, com per exemple, en el fet de crear una història en moviment. El grup classe podria dissenyar el personatge i montar-lo, de manera que els infants haurien de retallar, dibuixar, pintar, enganxar... entre d'altres coses per aconseguir l'element clau del projecte. A més, haurien de treballar en grup amb la qual cosa es potenciaria el respecte, el treball cooperatiu, el diàleg per establir i prendre decisions així com capacitats per buscar mètodes i poder resoldre dubtes i problemes. I, per descomptat, a partir de suport digital com una càmara fotogràfica podríem arribar a fer un seguit de fotografies que, més tard, a partir d'altres suports i programes digitals com el movie maker, aconseguiriem tenir tota la seqüència i, finalment, obtenir l'objectiu final i essencial de l'activitat: el moviment.
A més, aconseguiriem aprendre a partir d'una manera més dinàmica i divertida, on tots els alumnes hi participessin aportant la seva opinió, creativitat, imaginació i reflexió crítica de cada part del procés de creació.

Una vegada més queda demostrat que no és millor aquelles activitats mecàniques que només tenen dos possibles resultats: feina ben feta o errònia, sinó que a partir de jocs, contes i moltes altres activitats dinàmiques podem arribar a treballar molts aspectes importants en el desenvolupament del procés d'ensenyament - aprenentatge dels infants.

martes, 25 de octubre de 2011

Posem en pràctica el JClic (25/10/11)

Avui ha estat la segona sessió que hem tingut amb l'Eduard. Aprofitant la presentació de la setmana passada del programa JClic de Busquets, hem començat a crear les nostres pròpies activitats en parelles. A més, hem pogut gaudir de tocar i fer servir una pissara digital, per primera vegada, en el meu cas.
Realment és un recurs molt pràctic, ja que posa al teu abast diferents eines per realitzar la teva classe amb més eficàcia i poder arribar als teus alumnes amb més facilitat, poder captar la seva atenció d'una manera més dinàmica i divertida. Però, tot i això, m'ha fet pensar sobre, com sempre, en la seva utilització en mans de determinats mestres. No serveix de res tenir una pissara digital a l'aula si només la utilitzes per canviar el suport d'allò que estàs fent. No té cap sentit que facis sumes i restes en una pissarra digital i ho vegis com quelcom que pot millorar l'aprenentatge global de l'alumne, sinó que el què s'ha de canviar és la metodologia. És a dir, és molt més útil que treballis les matemàtiques a partir d'activitats d'eduació matemàtica sense un suport digital, que no pas que traspassis les activitats d'instrucció matemàtiques, molt usuals en l'ensenyament matemàtic actual, en suport digital, perquè allò que estàs ensenyant està fent el mateix que si ho fessis sobre suport paper. De la mateixa manera passa amb l'elaboració de les activitats amb el JClici. Des de la meva humil opinió, de poca cosa serveix proposar activitats en aquest programa si la única cosa que es limita el mestre és presentar activitats que anteriorment s'han posat en pràctica en suport paper, com la típica fitxa, i que la única cosa que varia és que el nen l'ha de resoldre amb el ratolí, en comptes de fer-ho amb el llapis.
El primer que cal canviar per poder utilitzar les TIC com cal i poder desenvolupar les TAC, és que l'escola i que, per tant, els mestres siguin capaços de veure allò que ens poden aportar les TIC i modificar la nostra visió de l'ensenyament, ja que en la societat en que ens trobem, no es desenvolupa una eduació integral si no es du a terme una alfabetització a nivell integral, és a dir, no només llegir i escriure, sumes i restes, sinó saber-se moure per allò que els envolta com pot ser les xarxes socials, el moodle i molts altres programes que poden facilitar la feina a nivell de suport i recursos per treballar conjuntament.